Llibre "L'Arquitectura de l'Aigua de Benlloch, rutes i fites" Recursos turístics:

Ermitori de de la Mare de Déu de l'Adjutori.

1445-1742/Gòtic-barroc/Edificació de culte.

Adherida a la capella dedicada a Sant Abdón i Sant Senent datada al 1445 es va edificar l'actual ermita al 1742. Conta la tradició que van ser uns mariners portuguesos els que van començar amb la devoció a la Mare de Deu de l'Adjutori en resposta al bon vent que havien tingut en el seu recorregut. L'estil de l'edificació és barroc amb certa sobrietat i gust. La figura de la Mare de Déu es pot girar per tal que els fidels li puguen mostrar devoció des del darrere de l'altar.

Ermita de la Mare de Déu de Loreto.

1698/Barroc/Edificació de culte.

Al 1666 el mossén Salvador Andreu demana llicència per construir l'Ermita de la Mare de Deu de Loreto al vicari general de Tortosa, Pedro Màrtir Aycart.
El 1698 se celebra la primera missa i al 1705 s'hi soterra al seu promotor al lloc on romanen encara les seues restes.
Restaurada recentment revela cert estil manierista en la seua projecció a l'exterior i presenta un ample porxo a la façana, en la que, curiosament, no hi ha porta.

Pinada de Donvalls.

Secular/Pinar carrasca/Monts de la Generalitat.

Pinada que es pot trobar en direcció a la serralada de Subarra i que es patrimoni de la Generalitat, i per tant públic. Es va salvar del darrer incendi que va assolar Subarra i presenta un tamany acceptable i ben cuidat. És agradable per la seua proximitat al nucli urbà i presenta grans possibilitats a l'hora de fer excursions enmig de la natura més mediterrània. A més en ell hi trobem la bassa d'Andrià, una singularitat que més abaix tractem específicament.

Calvari del Cuartico.

1910/Neo-gòtic/Edificació de culte

El Cuartico és una partida de Benlloch hereva de l'epoca dels repartiments derivats de la reconquesta en els que els terme es va partir en quatre demarcacions.
A aquesta, allargada i agrest se li va anomenar el cuartico popularment i així s'ha quedat hui en dia. És una zona que per les seues condicions físiques tan sols ha permés històricament la vida en nuclis aïllats d'una o poques famílies arrecerades en allò que s'ha vingut a dir masos. Per articular una societat civil connexa i que possibilités la interacció i la formació, es va construir una escola rural i un calvari amb ermita dedicada al culte a Sant Josep, és a dir, un petit poble a falta d'estrcutures polítiques. Tot això, encara que en mal estat, es pot apreciar actualment en un exercici ed'arqueologia rural amenitzat amb unes vistes de la ribera de Cabanes i de la mar inigualables.

Oliveres mil·lemàries.

Oliveres/Element agrícola.

Mostra del passat agrícola més remot del nostre poble són aquestes oliveres "incunables" però en tot cas centenàries. Romanen concentrades a l'oest del poble uns 10 exemplars de valor incalculable testimoni de que el valor dels olis de la comarca ve d'una tradició llunyana que ha perdurat a través dels anys.

Font de Subarra.

Arquitectura de l'aigua/Obra civil.

Aquesta font és tan sols un exemple de les diverses fonts que es troben disseminades arreu del terme i que ajudaven a treure l'aigua del subsol. Vist el domini dels sol calcari del terme, no existeixen rius de superfície, tan sols torrents i barrancs eixuts la majoria de l'any. Ara bé les aigues subterrànies són abundants i representaven la possibilitat de cultivar petits camp d'horta i bastar els animals i persones. Els pous eren una fórmula per retindre l'aigua, les sénies i els aljubs en són unes altres. Aquest, concretament, destacava per la puresa i qualitat de les seues aigües.

Església Parroquial.

Construïda entre els anys 1614 i 1650.

S'estructura a partir d'una nau, amb capelles laterals i absis poligonal i sacristia als costats. La façana és renaixentista i està adornada amb columnes de ric treball. La volta estelada del presbiteri és clar exponent del caràcter de les solucions gòtiques d'aquestes comarques. Al costat de la portada es troba el campanar, d'uns 25 metres d'altura al qual s'accedeix per una escala de caragol de més de 150 esglaons. Presenta aspecte de fortalesa amb torreó defensiu en la part posterior de l'edifici, juntament amb un llenç de muralla adossat a l'església. Cap dir que una de les campanes del campanar, la sargantana, està considerada d'entre les més antigues de la Comunitat Valenciana.

Font dels tres canons

Construida al 1889, la seua aigua prové del pou de la Reixa a través d'una canalització que també dóna aigua al pou de la Vila. Aquesta canalització recorre el barranc de la font i a través de tres canons proveeix d'aigua un abeurador que alhora serveix per portar aquesta aigua als llavadors.